La Guerra Civil espanyola fou un dels esdeveniments més tràgics de la contemporaneïtat de l’Estat espanyol i suposà un fre en la democratització del nostre país que havia assolit un grau important de llibertats amb la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931. Un cop esclatà la revolta militar, el mes de juliol de 1936, en els indrets on va triomfar l’aixecament, com fou el cas de Mallorca, les noves autoritats rebels ocuparen els llocs de poder, tant civils com militars, i es va iniciar un ball de venjances i una frenètica represàlia. Totes les autoritats provincials i municipals del Front Popular (març-juliol de 1936), a més dels participants, adeptes, seguidors o partidaris del que havien estat organitzacions d’esquerres, cooperatives, sindicats obrers o entitats proletàries quedaren sota el focus de la sospita i la ignominiosa repressió que, des del nou poder, es va començar a exercir sense cap tipus de contemplacions.
La gran repressió, va començar amb detencions i empresonaments que tingueren lloc a la capital, Palma, i a molts municipis de Mallorca. Aquests afectaren sobretot homes, però també dones. Al cap d’unes setmanes començaren a aparèixer cadàvers sense identificar a les carreteres i camins dels voltants dels nuclis de població. Eren persones que havien estat executades amb trets d’armes de foc. Amb la mateixa freqüència els autors d’aquells assassinats en sortien impunes, car les autoritats, lluny de tenir interès a identificar-los, en moltes ocasions explícitament o implícitament els esperonejaven i els encobrien. Era el que es denomina «repressió irregular» i tenia una funció d’exemplaritat.
Coincidint amb els relleus dels comandaments civils i militars del mes de setembre i octubre de 1936, es va posar en marxa una repressió amagada, però igualment sagnant com la que s’havia dut a terme fins a aquell moment. També fou una activitat repressora irregular o extrajudicial, directament relacionada amb l’aplicació de les «tretes» de presó dels centres penitenciaris de Palma. Un poc abans d’acabar aquell tràgic any 1936, es posaren en marxa els tribunals militars que jutjaren centenars de persones. Moltes de les quals foren acusades d’adhesión a la rebelión, d’haver pertangut a institucions vinculades al Front Popular o a organitzacions d’esquerres, o simplement per haver escrit articles a la premsa defensant els ideals democràtics que representava la República. Eren unes acusacions injustes que en moltes ocasions acabaven davant un escamot d’afusellament conformat per homes de Falange o per militars.
L’aplicació de les diferents modalitats repressives va transformar Mallorca en una de les zones de l’Estat espanyol on la repressió fou molt més greu, amb una xifra aproximada d’unes 1.800 víctimes. QUI EREN, vol acostar-vos a cada una de les víctimes (homes i dones) de la terrible repressió de la Guerra Civil i la Postguerra. (Bartomeu GARí SALLERAS. "La gran repressió". La Guerra Civil i el Primer Franquisme. Mallorca, 1936-1959. Palma: Illa Edicions, 2023).