Durant la Guerra Civil espanyola, Mallorca va sofrir una intensa repressió per part de les forces franquistes que es van aixecar en contra del govern republicà. L'illa es va convertir en un bastió estratègic per al bàndol revoltat, i el seu accés privilegiat a la mar Mediterrània occidental va ser utilitzat per a dur a terme operacions militars i bloquejar les comunicacions marítimes republicanes.
La repressió a Mallorca va ser brutal i es va caracteritzar per un clima de por, persecució i violència contra aquells considerats partidaris de la República o "vermells". Moltes persones van ser detingudes, torturades i executades sumàriament. Palma, la capital de l'illa, va ser un dels principals escenaris d'aquesta repressió, amb nombroses execucions públiques i empresonaments massius.
A més de les execucions i detencions, es va establir un règim de control i vigilància que va afectar a tots els aspectes de la vida quotidiana. Es va instaurar una estricta censura, es van prohibir les expressions culturals relacionades amb la República i es va perseguir la dissidència política. Moltes persones, fins i tot després de finalitzada la guerra, van viure amb por i temor a la repressió i a les represàlies.
La repressió també va afectar a determinats grups socials, com els treballadors, els sindicalistes i els intel·lectuals. Es van realitzar acomiadaments massius en empreses i administracions públiques, i es va perseguir els líders sindicals i a aquells que havien participat en moviments obrers i socials.
La memòria històrica de la repressió a Mallorca ha estat un tema que ha generat debat i controvèrsia durant dècades. Hi ha hagut esforços per part d'organitzacions de drets humans i supervivents per a documentar els casos de repressió i recuperar la memòria de les persones que van sofrir aquestes injustícies.
Al llarg del temps, Mallorca ha aconseguit avançar en la reconciliació i en la recuperació del seu passat. S'han erigit monuments i s'han realitzat actes de reconeixement i homenatge a les víctimes de la repressió. No obstant això, encara queden ferides obertes i una necessitat contínua de recordar i aprendre dels errors del passat per a assegurar que mai tornin a repetir-se.