Creat amb el nom oficial de Colònia Penitenciària de Formentera, tot i que fou més conegut com es Campament , aquest centre de reclusió, que depenia de la presó de Palma, va entrar en funcionament el 1939, poc després d’acabar la Guerra Civil espanyola, i no es tancaria fins al 1942.

Estava encerclat per un mur de pedra d’uns 2 m d’altura a la part terrestre i de xarxes de filferro a l’estany des Peix per evitar les fuites dels reclosos.

No hi ha unanimitat a l’hora de determinar el nombre total dels presoners que hi varen romandre (foren instal·lats en una vintena de barraques de fusta) i la xifra exacta del morts que hi tengué lloc. Tot i això, el que sembla clar és que el camp d’internament formenterer, situat a la vora del port de la Savina , va esdevenir un dels principals centres de reclusió de la costa mediterrània i també un veritable símbol de la repressió franquista contra els vençuts republicans.

Les condicions de vida arribaren a ser duríssimes i el tracte als presoners per part dels funcionaris i vigilants, brutal, segons es desprèn dels testimoniatges dels supervivents; moltes de les morts foren per desnutrició. En va ser director Ángel Llorente Ruiz.