En els primers dies de febrer de 1939, mentre s'amuntegaven a la frontera de Catalunya amb França milers de persones i els pinxos de l'Exèrcit Popular assassinaven a unes dotzenes més de presos indefensos, es va produir un esdeveniment que no va rebre tanta publicitat com mereixia: la rendició de Menorca el 9 de febrer mitjançant negociacions entre el comandament nacional i el republicà facilitades per un emissari britànic.

Al juliol de 1936, Menorca va ser l'única de les illes Balears que es va mantenir lleial al capdavant Popular en fracassar la revolta dirigida pel general José Bosch Atienza per la falta de suport entre la tropa i la marineria. El brigada Pedro Marqués Barber va fer assassinar a l'agost següent a més d'un centenar de presos en la fortalesa de La Mola. Aquest mateix mes, el Govern va enviar reforços a l'illa; però el desembarcament a Mallorca del capità Alberto Bayo, que va salpar de Barcelona per a conquistar la resta de l'arxipèlag, va ser un fracàs.

Des de llavors, les Balears van romandre dividides. Els Governs republicans, malgrat disposar de la base de Cartagena i del litoral mediterrani, no es van atrevir a intentar nous desembarcaments. Els nacionals van convertir Mallorca en una base aèria, amb presència italiana, de la qual sortien avions per a bombardejar, sobretot, Barcelona, València i els combois marins.