Joan Alemany Villalonga de can Julià va néixer a Búger el 14 de gener de 1891. La seva família formava part del sector benestant, tenien hisendes i possibilitats econòmiques. Joan Alemany era el cinquè de sis germans (tres dones i tres homes). Era ebenista i comerciant. Estava casat i tenien un fill que va morir al cap de poc mesos i una filla. En els anys 20 va emigrar a la República Argentina, seguint les passes del seu germà Gabriel. A l’Argentina hi va residir uns anys i va aprendre l’ofici de fabricant de mobles de qualitat. Quan va tornar a Mallorca va obrir un tenda de queviures al carrer Arxiduc Lluís Salvador de Palma. La seva vida política comença amb la seva afiliació al partit Unió Republicana Federal de Búger, del qual fou elegit primer president el mes de març de 1931. Un mes més tard, el 19 d’abril de 1931, recent estrenada la Segona República fou elegit batle de Búger El mes de juny de 1931 fou elegit diputat Provincial del Districte d’Inca. El 30 de gener de 1934, va acabar la seva representació a la Diputació Provincial de Balears. Un altre fet a destacar de la vida política de Joan Alemany fou a conseqüència dels fets de la Revolta d’Astúries de 1934, a la qual Joan Alemany va donar suport. Per aquest motiu fou empresonat i processat. Finalment la seva causa fou sobreseguda i va sortir de la presó el mes de juny de 1935, moment en què fou reposat com a batle de Búger, en representació del partit Esquerra Republicana Balear.
Joan Alemany era un persona oberta, progressista, molt preparada i amb un sòlida cultura i amb uns ideals propers a l’anarquisme. No és d’estranyar que amb el cop militar del juliol de 1936 es convertís amb un enemic del nou règim imposat per la força de les armes. Les informacions consultades ens indiquen que en els primers moments del conflicte era a Palma. Com que sabia que seria perseguit, i no tornà al seu poble. La seva idea era intentar sortir de Mallorca. El 20 de juliol va anar al Port de Felanitx, per si sorgia la possibilitat de partir cap a Menorca però no ho va aconseguir. Seguidament es va amagar uns dies a Sóller, on anaren a cercar-lo falangistes del seu poble, però no aconseguiren la seva detenció. Posteriorment es va amagar a la casa d’un veïnat de Búger que vivia a Pòrtol. En aquest nou indret, va intentar passar desapercebut fent de pagès, però un temps després fou apressat per falangistes de Marratxí i portat a les dependències de Falange del mateix poble. Allà fou apallissat, torturat i sotmès a un escarni públic. Uns al·lots de l’escola de Pòrtol que estaven davant el local de Falange, varen veure un home assegut, esclafat, acoquinat, humiliat amb el capell posat. La nit del 27 de setembre de 1936, un grup de camises blaves de la Falange el transportaren a una de les sales del cementiri municipal de Santa Maria. Moments després, a uns 100 metres del cementiri fou assassinat. L’acte de defunció menteix i dissimula –com era habitual– el lloc i la causa de la mort, atès que afirma que va morir a casa seva a conseqüència d’un commoció cerebral. El seu cos fou enterrat al cementeri municipal de Santa Maria del Camí.