En 1935 treballava cremant formiguers en una finca de l'advocat manacorí Antoni Lliteras, probablement Són Sureda o Són Cardaix. Estava afiliat a Esquerra Republicana Balear i també a la Societat Obrera. Va ser acusat de col·laborar amb l'intent de promoure una vaga de treballadors del camp, i també que el dia 18 d'agost, quan va pujar amb més gent a veure els vaixells que havien desembarcat en Sa Coma, havia fet el comentari que els avions republicans que sobrevolaven el llevant «anaven a cagar damunt de Palma».
Després del 18 de juliol va fugir del poble durant dues o tres setmanes i es va anar a la part de Es Revellar, on un oncle seu tenia una casa. No passava la nit, però menjava allí, vagant pels voltants la resta del dia. El 24 d'agost els falangistes Pere Ferrer Bauçà, Josep Ballester Riera, Bartomeu Pasqual Gelabert i Mateu Ballester Riera van ser a la seva casa a detenir-ho, però amb l'excusa d'acomiadar-se de la seva filla va aconseguir escapar i esquivar les bales que li van disparar. A la fi de setembre va ser detingut i portat a la presó de Manacor.
El 30 d'abril de 1937 es va celebrar el consell de guerra, en el qual també es jutjava a Miquel Riera Parera, Cucaiada, i Llorenç Riera Cabrer, Puput. El president era el tinent coronel Sebastià Sard Montaner; el jutge instructor, el capità Gabriel Sastre; el fiscal, Ricard Mulet, i l'advocat defensor, el capità Josep Martí Cuevas. Van declarar com a testimonis Martí Rosselló Sancho, Guillem Jaume Jaume, Miquel Pont Vives, Guillem Pasqual Femenias (oncle seu), Josep Galmés Riera, Esteve Ballester Gomila, Josep Ballester Riera, Nofre Jaume Bauzà.